M’agrada perdre’m en el temps
exactament a aquella hora
ni un minut menys
L’hora en que el sol es va consumint
i la mar sembla una estora
M’agrada el seu silenci també
exactament com sona
ni una nota menys
El moment decrescendo fins a la fi
aquell instant que m’emociona
Un petit gir que creix cap a fora
i que s’expressa amb dolor,
un canvi de sentit tortuós
que escanya amb força
i amaga el pitjor
Ho veieu divertit?… Jo, no
Obro les portes del balcó
quan vull expressar allò que dorm al meu interior
aquelles veritats subtils
i tènues a la llum
Obro les portes del balcó
i es manifesten colors ja familiars
però també la pols dels prestatges
i les vergonyes d’un mateix
Obro les portes del balcó
i de cops és la lluna qui em mira
d’altres un núvol tapant-me el sol
elles em recorden si es fa de nit o de dia
La trajectòria que les ombres dibuixaven
sobre la pell nua de la terra
eren núvols blancs sense saber on caure
però fent camí
Agafa el fusell
inspira aire
i amb el dit acaricia el gatell
apuntant amb l’ull dret enlaire
