SÍNTESI DE LA FOTO

Que n’és de ple el bosc

de paraules que em fan sentir viu

que no més lluny de la mort

Aquells arbres tant alts apuntant l’univers

aquelles arrels subjectant forces i pes

i, sobretot,

aquelles escletxes per on traspassa la llum

i la llum ho inunda tot

CAP AL TARD

Cunit (Baix Penedès)

M’agrada perdre’m en el temps

exactament a aquella hora

ni un minut menys

L’hora en que el sol es va consumint

i la mar sembla una estora

M’agrada el seu silenci també

exactament com sona

ni una nota menys

El moment decrescendo fins a la fi

aquell instant que m’emociona

EL BALCÓ

 

IMG_20180905_120513_v1
Castell d’Escornalbou (Baix Camp)

 

Obro les portes del balcó

quan vull expressar allò que dorm al meu interior

aquelles veritats subtils

i tènues a la llum

 

Obro les portes del balcó

i es manifesten colors ja familiars

 però també la pols dels prestatges

i les vergonyes d’un mateix

 

Obro les portes del balcó

i de cops és la lluna qui em mira

d’altres un núvol tapant-me el sol

elles em recorden si es fa de nit o de dia

 

IMG_20180905_130846_v2