REW

Records en una capsa, detalls d’una conversa antiga i propera, vitralls de colors girant com a miralls balancejant-se en la memòria. Les agulles d’un rellotge apunten el temps que fa que no et veig i allà, borrosa la teva cara, et miro tot recordant cada plec.

PUC?

Poesia sense endreçar que bulls amb avidesa, deixa’m per un instant escriure’t a palpentes… Remullar-me entre el teu ventre amb versos com a xemeneies, submergir-me entre papers, accents i llengües… Però, com pot ser? et mirava però no et veia! és ara amb els dits descalços que dibuixo la teva  silueta. Poesia despentinada que dorms