PUC?

Poesia sense endreçar que bulls amb avidesa, deixa’m per un instant escriure’t a palpentes… Remullar-me entre el teu ventre amb versos com a xemeneies, submergir-me entre papers, accents i llengües… Però, com pot ser? et mirava però no et veia! és ara amb els dits descalços que dibuixo la teva  silueta. Poesia despentinada que dormsContinua llegint “PUC?”