Poesia sense endreçar
que bulls amb avidesa,
deixa’m per un instant
escriure’t a palpentes…
Remullar-me entre el teu ventre
amb versos com a xemeneies,
submergir-me entre papers,
accents i llengües…
Però, com pot ser?
et mirava però no et veia!
és ara amb els dits descalços
que dibuixo la teva silueta.
Poesia despentinada
que dorms amb ulls ben oberts,
deixa’m fins que aparegui l’alba
ser el teu poeta.
Encara que sigui la teva filla, i amb això vull dir que m’agradarà la teva poesia sí o sí, estàs fet un artista!!!! La pàgina està molt xula, m’agrada molt, quan ens tornem a veure aveure si em podràs fer una ami també, vale? Un petó.
Paaaaapa, són boníssims, ets boníssim:) Des de aquí Prats un petonàs gegant! A veure quan ens veiem.
M’encanten!!! Tan profunds com tu!! Mua