JO SOL

Jo sol, amb la vida penjant d’una lletra, escric.

Escric a ningú… a mi.

No tinc forces, estic buit,

i com un envoltori de plàstic m’empeny el vent…

i em deixo xocar, alçar i caure a l’atzar.

L’esperança no es presenta a cap cita,

tampoc he quedat,

m’escapo per no veure’m

i trenco a còrrer!!

És un senyal, em dic,

però sense ella, hermética i lluny,

el sentit perd el seu sentit,

arriba el dolor precís i impecable…

Sense rumb ni mapa

passejo deixant cap petjada enrera,

només aquestes paraules que llegirà ningú…

jo, potser tú.

A543054_419530711397915_100000229702065_1617280_137902833_n2

Anuncis