CAUEN VERSOS

     Cau el primer vers mentre go-te-ja ja el segon sobre aquest toll en forma de poema. Se’n riu de mi i riem junts, de la pessigada d’una gota quan rellisca. Cau sigil·losament mentre agafa embranzida, acaricia els meus llavis i desprès es precipita. Cauen versos com a gotes de pluja, el cel seré m’observaContinua llegint “CAUEN VERSOS”