Deixa’m que t’eixugui la suor del teu rostre cansat,
sota la teva pell corren rius de sang amb famèlica fam
i els peus adolorits de tant caminar.
Descansa del dia amb el sostre d’aquest cel estrellat,
trepitja descalç la catifa del nostre fang
que la sopa espera calenta la cullera i la teva mà.
