DE BONA FUSTA

Passejo, fent e-qui-li-bris, sis camins entre fusta envarnissada que em duen amb notes amagades una cançó que m’acompanya … i t’abraço amb els dits! Companya, mai lluny i sempre afinada, fem una volta tot recordant amb estrofes aquells parcs amb bancs i arbres, amics, dies, ombres… Et sé i saps i m’agradaria saber més, sócContinua llegint “DE BONA FUSTA”

CEL DE MAR

No saps on comença ni acaba aquest cel blau, desapareix entre carreteres i turons i es perd més enllà de la mirada. Rajos de sol estenen les seves mans i es col·len entre els núvols tenyint-los d’un groc intens. T’agradaria volar, suposo bé, per arribar allà on les ones es trenquen i el mar esContinua llegint “CEL DE MAR”