PROPERA ESTACIÓ

                                                                                                                                                                                     A dalt d’un tren que ens porta lluny una aturada s’agraeix, cap a on anem depèn de cadascú sense oblidar d’on vens. I recolzada a la finestra amb ulls marrons, tot recordant aquests quinze anys viatjant tots junts. I recolzada a la finestra d’un vagó tot recordant aquests quinze anys… Aniversaris i estacions, unsContinua llegint “PROPERA ESTACIÓ”