Enfilo el carrer
sense saber on em porta
gaudint de la carícia
que em provoca la seva ombra.
Escriu amb petjades
els camins de cada història
il·luminant per un temps
les derrotes i victòries.
Una fugida,
una esperança,
un interruptor per interrompre
aquest instant que avança…
click.
Tinc fred, escalfa’m,
si tu, la de la riota,
no t’amaguis darrere les ulleres
que et sento,
una mica lluny,
però no sóc idiota.
Tinc fred, tremolo per veure’t,
no tindré prou amb unes hores,
així que agafa un vol
i vine prompte.
Aquí t’espero, tinc fred,
escalfa’m que sóc mar gelat
i tu la meva al·lota.
Descriure’t…
posar-te per damunt un vestit
potser gran,
potser petit,
quin dilema!
Descriure’s…
despullar-se mentre escrius,
extreure paraules amb els dits
i penjar-les als ulls dels vius,
com aquest poema.
Apareixes amb un regal
i en són dos en un,
m’has tocat dins el meu envoltori.
Quan somrius res no cal,
ens coneixem un munt,
compartim el mateix territori.
La vida passa per la mort
i la mort per la vida.
Ser viu, ara i aquí,
ja és passat i record
d’un demà que potser no arriba.
Amb el present al dit
ressegueixo les gotes de pluja
que llisquen pel vidre,
es descoloreix el dia
per deixar pas a la nit
i a la lluna intangible.
