A MADIBA

Fora de la nit que em cobreix, negra com l’abisme de pol a pol, agraeixo a qualsevol Déu que pogués existir per la meva ànima inconquerible. En les ferotges urpes de les circumstàncies ni m’he lamentat ni he donat crits, sota els cops de l’atzar el meu cap sagna, però no s’inclina. Més enllà d’aquestContinua llegint “A MADIBA”