HO DIU EL VENT

????????????????????

Lluny del tumult de la ciutat confosa

camina, amb els seus gossos lligats,

un home.

No conec el seu nom,

és un interrogant sepultat a la sorra,

un supervivent.

Camina amb la reverència del dia

i emprenc camí amb ell.

El segueixo sense saber on em porta,

fins quan,

fins què.

Guardo només una instantània

i l’adéu que no vaig dir

ni diré…

ho diu el vent.

ABSENTS

????????????????????

Conquistat per la casualitat

m’acosto per fer-me un espai

entre els seus anhels ocults.

Les mans sobre les cames descansen

i assaboreixen el temps que circula entre els dits.

Els peus, conscients que són adults,

es reconeixen un a l’altre besant-se les ferides.

Les parpelles abracen els ulls cansats

mentre els llavis callen emmudits

i de la boca no cau saliva,

perquè aquest és el seu moment,

és ara,

en el repòs sense moviment

que la llum s’expandeix com un mantra.

Marxo amb l’instant guardat

i amb la pau encomanada.

NENS

????????????????????

El dia ha portat la llum

i les petites veritats ressalten.

La sorra humil, com la vida,

ens impregna de minúsculs records

que amb els anys, sense raó, callem.

Els guardem en blanc i negre,

tenen el só d’un timbre de bicicleta

o són rodons com una pilota.

Abandonem el joc

perquè no fa per nosaltres,

ja no diem aquella paraulota…

ens tapem la intimitat

sota la falda de la vergonya.

Pujo per l’avinguda contant els cotxes,

si arribo a casa i no trepitjo cap ombra

el Barça guanyarà la Copa.