HO DIU EL VENT

Lluny del tumult de la ciutat confosa camina, amb els seus gossos lligats, un home. No conec el seu nom, és un interrogant sepultat a la sorra, un supervivent. Camina amb la reverència del dia i emprenc camí amb ell. El segueixo sense saber on em porta, fins quan, fins què. Guardo només una instantània i l’adéu que no vaig dir ni diré…Continua llegint “HO DIU EL VENT”

ABSENTS

Conquistat per la casualitat m’acosto per fer-me un espai entre els seus anhels ocults. Les mans sobre les cames descansen i assaboreixen el temps que circula entre els dits. Els peus, conscients que són adults, es reconeixen un a l’altre besant-se les ferides. Les parpelles abracen els ulls cansats mentre els llavis callen emmudits iContinua llegint “ABSENTS”

NENS

El dia ha portat la llum i les petites veritats ressalten. La sorra humil, com la vida, ens impregna de minúsculs records que amb els anys, sense raó, callem. Els guardem en blanc i negre, tenen el só d’un timbre de bicicleta o són rodons com una pilota. Abandonem el joc perquè no fa perContinua llegint “NENS”