Lluny del tumult de la ciutat confosa camina, amb els seus gossos lligats, un home. No conec el seu nom, és un interrogant sepultat a la sorra, un supervivent. Camina amb la reverència del dia i emprenc camí amb ell. El segueixo sense saber on em porta, fins quan, fins què. Guardo només una instantània i l’adéu que no vaig dir ni diré…Continua llegint “HO DIU EL VENT”
Arxius mensuals: febrer de 2014
ABSENTS
Conquistat per la casualitat m’acosto per fer-me un espai entre els seus anhels ocults. Les mans sobre les cames descansen i assaboreixen el temps que circula entre els dits. Els peus, conscients que són adults, es reconeixen un a l’altre besant-se les ferides. Les parpelles abracen els ulls cansats mentre els llavis callen emmudits iContinua llegint “ABSENTS”
ON ANEM?
Retallo l’horitzó amb tisores i enquadro l’ambivalència sense mostrar altres realitats. Maquillada per unes hores amb el blau de la benevolència la mar amaga el seu fons maltractat. Sota la pau hi han excavadores i molta turbulència, una marea s’està preparant.
NENS
El dia ha portat la llum i les petites veritats ressalten. La sorra humil, com la vida, ens impregna de minúsculs records que amb els anys, sense raó, callem. Els guardem en blanc i negre, tenen el só d’un timbre de bicicleta o són rodons com una pilota. Abandonem el joc perquè no fa perContinua llegint “NENS”
ENFONSAT EN LA MEMÒRIA
Nit sense lluna, vent fred, l’arquitectura reposa i els fanals xiuxiuegen el seu alè. La sirena encisa el navegant a pujar per les rambles la conquesta amb tota la seva fortuna, però ell no li fa cas… plora pels que caigueren a la mar, una nit, com aquesta, sense lluna.
DAVID I GOLIAT
El crit d’una criatura emmudeix l’ostentat. La pedra agafa alçada i no s’atura, la força és del petit, per molta asseguradora que tingui el gegant.
LA CARTA
PRIMERS Una mica de tot i res Solitud ben acompanyada SEGONS No em toquis els collons Vacío DESSERT Bunyols de vent (No hi ha alternatIVA)
DIVENDRES
La mar em segueix i em deixo, perquè és divendres. I els divendres no faig res, em deixo, perquè la mar em segueix, o això és el que jo penso.
