Lluny del tumult de la ciutat confosa
camina, amb els seus gossos lligats,
un home.
No conec el seu nom,
és un interrogant sepultat a la sorra,
un supervivent.
Camina amb la reverència del dia
i emprenc camí amb ell.
El segueixo sense saber on em porta,
fins quan,
fins què.
Guardo només una instantània
i l’adéu que no vaig dir
ni diré…
ho diu el vent.
Conquistat per la casualitat
m’acosto per fer-me un espai
entre els seus anhels ocults.
Les mans sobre les cames descansen
i assaboreixen el temps que circula entre els dits.
Els peus, conscients que són adults,
es reconeixen un a l’altre besant-se les ferides.
Les parpelles abracen els ulls cansats
mentre els llavis callen emmudits
i de la boca no cau saliva,
perquè aquest és el seu moment,
és ara,
en el repòs sense moviment
que la llum s’expandeix com un mantra.
Marxo amb l’instant guardat
i amb la pau encomanada.
Retallo l’horitzó amb tisores
i enquadro l’ambivalència
sense mostrar altres realitats.
Maquillada per unes hores
amb el blau de la benevolència
la mar amaga el seu fons maltractat.
Sota la pau hi han excavadores
i molta turbulència,
una marea s’està preparant.
El dia ha portat la llum
i les petites veritats ressalten.
La sorra humil, com la vida,
ens impregna de minúsculs records
que amb els anys, sense raó, callem.
Els guardem en blanc i negre,
tenen el só d’un timbre de bicicleta
o són rodons com una pilota.
Abandonem el joc
perquè no fa per nosaltres,
ja no diem aquella paraulota…
ens tapem la intimitat
sota la falda de la vergonya.
Pujo per l’avinguda contant els cotxes,
si arribo a casa i no trepitjo cap ombra
el Barça guanyarà la Copa.
Nit sense lluna,
vent fred,
l’arquitectura reposa
i els fanals xiuxiuegen el seu alè.
La sirena encisa el navegant
a pujar per les rambles la conquesta
amb tota la seva fortuna,
però ell no li fa cas…
plora pels que caigueren a la mar,
una nit, com aquesta,
sense lluna.
El crit d’una criatura
emmudeix l’ostentat.
La pedra agafa alçada i no s’atura,
la força és del petit,
per molta asseguradora
que tingui el gegant.
PRIMERS
Una mica de tot i res
Solitud ben acompanyada
SEGONS
No em toquis els collons
Vacío
DESSERT
Bunyols de vent
(No hi ha alternatIVA)
