El dia ha portat la llum
i les petites veritats ressalten.
La sorra humil, com la vida,
ens impregna de minúsculs records
que amb els anys, sense raó, callem.
Els guardem en blanc i negre,
tenen el só d’un timbre de bicicleta
o són rodons com una pilota.
Abandonem el joc
perquè no fa per nosaltres,
ja no diem aquella paraulota…
ens tapem la intimitat
sota la falda de la vergonya.
Pujo per l’avinguda contant els cotxes,
si arribo a casa i no trepitjo cap ombra
el Barça guanyarà la Copa.