Lluny del tumult de la ciutat confosa
camina, amb els seus gossos lligats,
un home.
No conec el seu nom,
és un interrogant sepultat a la sorra,
un supervivent.
Camina amb la reverència del dia
i emprenc camí amb ell.
El segueixo sense saber on em porta,
fins quan,
fins què.
Guardo només una instantània
i l’adéu que no vaig dir
ni diré…
ho diu el vent.
