A TOCAR DE LA MAR

  Mar i boira, vent de llevant que esborra l’horitzó, que cobreix la sorra d’escuma on les gavines hi troben almoina. Una silueta voreja la frontera i amb passes grans al destí s’aferra, no s’atura, aguanta el tipus malgrat la força de la natura, ambaixadora d’aquest meu poema.