Mar i boira,
vent de llevant que esborra l’horitzó,
que cobreix la sorra d’escuma
on les gavines hi troben almoina.
Una silueta voreja la frontera
i amb passes grans al destí s’aferra,
no s’atura,
aguanta el tipus
malgrat la força de la natura,
ambaixadora d’aquest meu poema.
Excel·lent! Amb sabor a sal!
que salada ets!