L’HEROI

Mans i peus trepen amb neguit per divisar amb ulls petits el més enllà, tota una proesa S’agafa al manyoc de cordes presoneres de la seva fita i s’enfila amb ferma voluntat pujant a corre-cuita Assegurant els peus en una aresta s’atura allà dalt i mira, destria entre els núvols el més blanc per escriure-hi

QUIN TREN DE VIDA

      Un teixit de llum travessa l’estació i enfoca els camins d’unes rajoles, totes semblants però amb infinitat d’ombres que deixen el seu pas. Un hàbil lladruc travessa l’estació i el tret de sortida dóna, tot plegat una maniobra per fer-nos moure, un xiscle puntual que ressona, que fa de les rajoles vies

W

  Sense permís s’asseu sobre la seva falda, i, com qui no vol la cosa, el pas prohibit i tancat amb balda.   Setinat el barri amb pinzellades de concòrdia, el compte enrere no s’atura i va traçant una línia divisòria, una fractura.   Una onada gegant, una il·lusió amb l’embranzida de tot un poble,

SETZE ANYS un poema d’Ona Rius Baldirà

Un dia tant especial com avui i tu segueixes amb mi, fent-me costat. Et fas gran, ens fem grans però segueixes sent igual, igual que abans. Com descriure el que ets sense saber el que sóc jo fent-te  costat. Per molts anys… petita, espero que gaudeixis del teu dia. T’estimo. Dedicat a la Júlia

INESTABLE

  En primer pla, l’estel ferit de sal a les venes i artèries de 30 m2. Altres temps, families de pescadors vivint com a sardines però amb la roba ben estesa i el timó enfocat cap a mar.   Al fons, emboirat i amb signes de poca ètica, un nyap. Monstre embotit construït per les hienes,