Un teixit de llum travessa l’estació
i enfoca els camins d’unes rajoles,
totes semblants
però amb infinitat d’ombres
que deixen el seu pas.
Un hàbil lladruc travessa l’estació
i el tret de sortida dóna,
tot plegat una maniobra
per fer-nos moure,
un xiscle puntual que ressona,
que fa de les rajoles vies
per on circulen les nostres vides.
Preciós!
Las tevas paraulas en tenen un caliu de records situats molt endins de nosaltres. De nens petits q descobreixin el mon per primera vegada… m’ha agradat molt Alfons!