Els records sempre em visiten
quan passejo per la Ribera,
un migdia sense migdiada
el present em porta enrere.
Recordo onades com llençols
i llençols als terrats,
terrats amb blanques banderes.
Si prenc el pols al passat
sento la font de la plaça degotant
o el xiscle de les orenetes com destaca,
sento el tacte de la sorra als dits
i petxines dins les butxaques.
Migdia sense migdiada
passejo per la Ribera,
els records sempre m’acompanyen,
i, a l’atzar,
giro per un carrer sense vorera,
el mateix que brota per les parets
i llisca per les clavegueres.
