NOIA AMB CAMINAR DE PLATJA

2014-08-18 19.01.18
Platja de Castelldefels

 

Noia amb caminar de platja,

que arrossega la sorra amb ànsia

i s’incrusta en el paisatge.

Noia que arrenca el vol,

que tria les coordenades del seu mapa

i tripula el seu viatge.

Noia de cabells al sol

amb sabor a aigua salada,

que deixa un solc enrere

i té somnis per mirada.

Anuncis

ARA I AQUÍ

IMG-20140819-WA0001
Passeig del Llac romàntic, monestir budista del Garraf

 

Les branques ballen amb la música de la brisa

i parpellegen les fulles al seu balanceig,

la geografia canvia a cada nota

i es transforma el bosc petit

en cel immens.

Una vibració que flota,

un pessigolleig,

una pau que no es demora,

que es transforma en el meu present.

 

 

CAVITAT DE BOCA

2014-08-19 13.28.07

S’erosiona la teva cara

de les ràfegues que duu el vent

i és en aquest moment,

és ara,

que les teves faccions m’atrauen.

La comissura et menjo amb la boca

i em trago l’aire,

a estones calent com el foc,

de vegades fred com una roca.

Llavis i llengua,

escarpa i martell,

per esculpir suaument

la teva boca de dona.

PAUSE II

403481_419530461397940_1498008998_n - copia

 

 

Mentre el cel dóna el seu veredicte

i el món voltes, com cada dia,

faig una pausa al play,

una foto fixe,

un parèntesi en l’instant de més vertigen.

Qui sosté l’existència?

Les màquines i la tecnologia?

Estem fets d’hores i minuts

o són aquests instants eterns la nostra vida?

Sense música el silenci m’habilita,

tothom assegut a les seves cadires…

toc, toc, toc..

que comença a rodar de nou la melodia.

 

 

DE MIRADES

398910_419530494731270_1962613104_n - copia

 

Mirada perduda a l’infinit

mentre colpeja al pit la vida,

rítmicament,

mirada que assalta l’espai

mentre l’horitzó es perd entre la gent.

Mirada derramada com un crit

que flota nua i intimida,

que reclama un cop de sort

per tancar totes les ferides.

Mirada perduda al infinit

que obres els meus ulls

i els untes de poesia.