S’erosiona la teva cara
de les ràfegues que duu el vent
i és en aquest moment,
és ara,
que les teves faccions m’atrauen.
La comissura et menjo amb la boca
i em trago l’aire,
a estones calent com el foc,
de vegades fred com una roca.
Llavis i llengua,
escarpa i martell,
per esculpir suaument
la teva boca de dona.
