SI EM PREGUNTES

 

100_0058 - copia

 

El riu fa fressa al còrrer cap a la mar,

rodeja  l’arbre solitari

i l’empeny a deixar-se anar.

El riu no té pressa, és savi,

i amb unes fulles es conforma

com a testimoni del seu pas.

De les entranyes als oceans

arrossega la vida i la transforma,

i quan la foscor de la nit es projecta

són els estels el seu far.

Si em preguntes què m’enduria a una illa deserta

jo et contesto:

el que em portés la mar.

 

Anuncis