JORNADA DE REFLEXIÓ

I el temps que s’allargava com aquell solitari estel, el sol amagat entre la nuvolada i la sorra aixecant el seu particular vol, amb gest rebel. Aquell jorn que em convidava a tocar amb els dits el cel, i és quan sento com una fiblada en trencar-se aquell fil que el manté. Dolç viatge prengueraContinua llegint “JORNADA DE REFLEXIÓ”