JORNADA DE REFLEXIÓ

2015-05-03_11-03-11_v5

I el temps que s’allargava

com aquell solitari estel,

el sol amagat entre la nuvolada

i la sorra aixecant el seu particular vol,

amb gest rebel.

Aquell jorn que em convidava

a tocar amb els dits el cel,

i és quan sento com una fiblada

en trencar-se aquell fil que el manté.

Dolç viatge prenguera

i, d’un salt, es va fer etern…

estel que duies cabellera

ara danses sense govern.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s