SEGUEIX-ME EL FIL

20160924_181921_v1

 

La tarda cau com la cendra,

dissimula la nit.

Quan el sol ja no fereix

un finíssim raig et travessa,

t’ho dic jo

que als peus d’aquest mur vaig créixer.

La tarda cau però no es trenca,

no plora el nen de pit.

Quan l’ombra ja no et segueix

els venedors de llum apareixen,

comença la nit

i el dia resta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s