VAIVÉ

Venim i marxem retrocedim i avancem amb un vaivé Res és estàtic ni el balancí solitari que era impuls i ara fre Tot es mou tothom l’univers es mou el fum l’aigua i el plom

PRISMA

Sobre una petja de fusta observaba aferrat al seu binocle que no el deixava Aquell núvol blanc que jo veia per a ell era un castell enlluernador depèn de com es miri el cel pot esdevindre llibertat o convertir-se en presó