LES QUATRE ESTACIONS

Cunit (Baix Penedès)
Estació de França (Barcelonès)
Riudecanyes (Baix Camp)
L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)

TRET QUE ALGÚ…

20160925_141228_v2
Espectacle “Marcel et ses drôles femmes” al Castell de Montjuïc (Barcelona)

 

Agafa el fusell

inspira aire

i amb el dit acaricia el gatell

apuntant amb l’ull dret enlaire

OBRE’T

SANYO DIGITAL CAMERA

En una porta ja molt envellida

escric amb les ungles el teu nom,

i és la teva mà, com el pom,

la que em fa creuar el llindar

que em separa del teu interior.

Gemeguen les frontisses

en obrir-se de bat a bat les fulles

mentre els insectes fugen de la meva tímida invasió,

de la llum i els seus colors.

Només vull veure un instant el teu somriure,

escoltar la teva respiració mentre et pentines…

després tancaré la porta i farem l’amor.

I RES T’ATURA

????????????????????

I corres amb el triomf entre les mans

allargant les teves cames,

corres per les pàgines del teu llibre

sense agafar-te a les baranes,

escapant dels marges que no et fan lliure

si no esclau de línies ja traçades.

Corres pel plaer de córrer,

corres amb totes les teves ganes,

duus tatuat a la pell el vent

i tens l’embat de les onades.

Enllaç al poema “I res t’atura” musicat per Marcos Bosch. Des d’aquí el meu sincer agraïment.

https://www.dropbox.com/s/8nwkq8amhd1cja9/Res%20T%27atura_Alfons_Marcos-%2019%3A12%3A14%2019.50.mp3?dl=0

PAUSE II

403481_419530461397940_1498008998_n - copia

 

 

Mentre el cel dóna el seu veredicte

i el món voltes, com cada dia,

faig una pausa al play,

una foto fixe,

un parèntesi en l’instant de més vertigen.

Qui sosté l’existència?

Les màquines i la tecnologia?

Estem fets d’hores i minuts

o són aquests instants eterns la nostra vida?

Sense música el silenci m’habilita,

tothom assegut a les seves cadires…

toc, toc, toc..

que comença a rodar de nou la melodia.