CLIC

Enfilo el carrer sense saber on em porta gaudint de la carícia que em provoca la seva ombra Petjades els camins de cada història il·luminant per un temps les derrotes i victòries. Una fugida, una esperança, un interruptor per interrompre aquest instant que avança… clic

00:43 – 41° 23′ 17″ N, 2° 11′ 15″ E

Entre fanals de benvinguda acomodo la meva espatlla, un cop més. al teu tronc de seda. Venedors de llaunes em saluden amb la mà lliure i cansada, forta com res, com la lluna plena. Surten les rates i salten cercant engrunes d’un passat, d’un moment, sempre la mateixa cadena. Els ocells ja no canten, observen endormiscats des

TOTS ELS DIES SÓN DIUMENGE

Tinc un nen a dins, la innocència duu barba de quatre dies però és suau com un peluix   i té gust al cotó de sucre de les fires. Tinc un nen dormint, i espero que obri els ulls aviat doncs fa fred i vol ploure i no porta abric. Però prefereix somiar, que el

ATRACCIÓ

Ningú va dir res, cadascú mirava a fora, indignada als seus peus una gris Barcelona. Es decidí a la de tres, i, girant-se tots dos alhora, xocaren els llavis amb les veus mentre girava aquella nòria.

ENDAVANT LES ATXES!

A aquestes alçades i amb les línies traçades la processó es porta per dins, el guió està escrit si no bades o el teu cos es faria bocins. Amb el pas solemne i majestuós l’habilitat és diabòlica i avançant sense distreure el cos l’arribada es fa pletòrica. Com un ocell amb les ales esteses aparegué la llum

ESCULTURA

  Deixa’m que t’eixugui la suor del teu rostre cansat, sota la teva pell corren rius de sang amb famèlica fam i els peus adolorits de tant caminar. Descansa del dia amb el sostre d’aquest cel estrellat, trepitja descalç la catifa del nostre fang que la sopa espera calenta la cullera i la teva mà.