I RES T’ATURA

I corres amb el triomf entre les mans allargant les teves cames, corres per les pàgines del teu llibre sense agafar-te a les baranes, escapant dels marges que no et fan lliure si no esclau de línies ja traçades. Corres pel plaer de córrer, corres amb totes les teves ganes, duus tatuat a la pellContinua llegint “I RES T’ATURA”

L’HEROI

  Mans i peus trepen amb neguit per divisar amb ulls petits el més enllà, tota una proesa. S’agafen al manyoc de cordes presoneres de la seva fita i s’enfilen amb ferma voluntat pujant a corre-cuita. Assegurant els peus en una aresta s’atura allà dalt i mira, destria entre els núvols el més blanc perContinua llegint “L’HEROI”

W

  Sense permís s’asseu sobre la seva falda, i, com qui no vol la cosa, el pas prohibit i tancat amb balda.   Setinat el barri amb pinzellades de concòrdia, el compte enrere no s’atura i va traçant una línia divisòria, una fractura.   Una onada gegant, una il·lusió amb l’embranzida de tot un poble,Continua llegint “W”

INESTABLE

  En primer pla, l’estel ferit de sal a les venes i artèries de 30 m2. Altres temps, families de pescadors vivint com a sardines però amb la roba ben estesa i el timó enfocat cap a mar.   Al fons, emboirat i amb signes de poca ètica, un nyap. Monstre embotit construït per les hienes,Continua llegint “INESTABLE”

A TOCAR DE LA MAR

  Mar i boira, vent de llevant que esborra l’horitzó, que cobreix la sorra d’escuma on les gavines hi troben almoina. Una silueta voreja la frontera i amb passes grans al destí s’aferra, no s’atura, aguanta el tipus malgrat la força de la natura, ambaixadora d’aquest meu poema.    

HO DIU EL VENT

Lluny del tumult de la ciutat confosa camina, amb els seus gossos lligats, un home. No conec el seu nom, és un interrogant sepultat a la sorra, un supervivent. Camina amb la reverència del dia i emprenc camí amb ell. El segueixo sense saber on em porta, fins quan, fins què. Guardo només una instantània i l’adéu que no vaig dir ni diré…Continua llegint “HO DIU EL VENT”

NENS

El dia ha portat la llum i les petites veritats ressalten. La sorra humil, com la vida, ens impregna de minúsculs records que amb els anys, sense raó, callem. Els guardem en blanc i negre, tenen el só d’un timbre de bicicleta o són rodons com una pilota. Abandonem el joc perquè no fa perContinua llegint “NENS”