PAUSE II

    Mentre el cel dóna el seu veredicte i el món voltes, com cada dia, faig una pausa al play, una foto fixe, un parèntesi en l’instant de més vertigen. Qui sosté l’existència? Les màquines i la tecnologia? Estem fets d’hores i minuts o són aquests instants eterns la nostra vida? Sense música elContinua llegint “PAUSE II”

DE MIRADES

  Mirada perduda a l’infinit mentre colpeja al pit la vida, rítmicament, mirada que assalta l’espai mentre l’horitzó es perd entre la gent. Mirada derramada com un crit que flota nua i intimida, que reclama un cop de sort per tancar totes les ferides. Mirada perduda al infinit que obres els meus ulls i els untesContinua llegint “DE MIRADES”

SI PLOU O NO

  Si plou o no, amb això està el dia. La tarda és història, conté ones, batecs… paraules de dues síl·labes. La indecisió es retrata quan el vent et mou els cabells, però és la sorra, als ulls, la que et delata, és precisa. Allà on acaba la mar, torna enrere, amb això està elContinua llegint “SI PLOU O NO”

UN QUART DE DOTZE

  Sota un sostre d’escates lluents aixeco la mirada atret per la seva forma. Els coloms picotegen i arrenquen el vol amb un tros de llum entre les ales, potser els he espantat amb el meu desig, potser han vist l’ombra dels meus dits i tot el que toco més tard vola. Els segons passenContinua llegint “UN QUART DE DOTZE”

A LA RIBERA

                        Els records sempre em visiten quan passejo per la Ribera, un migdia sense migdiada el present em porta enrere. Recordo onades com llençols i llençols als terrats, terrats amb blanques banderes. Si prenc el pols al passat sento la font de la plaçaContinua llegint “A LA RIBERA”

ETS TU I SÓC JO

  Recordo aquell cistell de vímet ple de branques seques i de com les mans es perfumaven del bosc… la terra que respira, pensava. Envoltats de fulles verdes i marrons la boira ens abraçava, era fidel en el camí com el gos… la terra és generosa, pensava. Recordo aquell cistell de vímet ple de branques sequesContinua llegint “ETS TU I SÓC JO”

L’HEROI

Mans i peus trepen amb neguit per divisar amb ulls petits el més enllà, tota una proesa S’agafa al manyoc de cordes presoneres de la seva fita i s’enfila amb ferma voluntat pujant a corre-cuita Assegurant els peus en una aresta s’atura allà dalt i mira, destria entre els núvols el més blanc per escriure-hiContinua llegint “L’HEROI”

QUIN TREN DE VIDA

      Un teixit de llum travessa l’estació i enfoca els camins d’unes rajoles, totes semblants però amb infinitat d’ombres que deixen el seu pas. Un hàbil lladruc travessa l’estació i el tret de sortida dóna, tot plegat una maniobra per fer-nos moure, un xiscle puntual que ressona, que fa de les rajoles viesContinua llegint “QUIN TREN DE VIDA”

W

  Sense permís s’asseu sobre la seva falda, i, com qui no vol la cosa, el pas prohibit i tancat amb balda.   Setinat el barri amb pinzellades de concòrdia, el compte enrere no s’atura i va traçant una línia divisòria, una fractura.   Una onada gegant, una il·lusió amb l’embranzida de tot un poble,Continua llegint “W”

INESTABLE

  En primer pla, l’estel ferit de sal a les venes i artèries de 30 m2. Altres temps, families de pescadors vivint com a sardines però amb la roba ben estesa i el timó enfocat cap a mar.   Al fons, emboirat i amb signes de poca ètica, un nyap. Monstre embotit construït per les hienes,Continua llegint “INESTABLE”