En una porta ja molt envellida escric amb les ungles el teu nom, i és la teva mà, com el pom, la que em fa creuar el llindar que em separa del teu interior. Gemeguen les frontisses en obrir-se de bat a bat les fulles mentre els insectes fugen de la meva tímida invasió, deContinua llegint “OBRE’T”