RETRAT

Sense càmera intento fotografiar aquest moment tant meu i impossible d’emmarcar. L’horitzó allà, anivellat i definit, travessant olors de mar i mirant-nos des de l’infinit… La lluna aqui, creixent, desitjant tocar l’horitzó per tercer o quart intent. Mentre la sorra els peus m’acull intento captar el moment per aconseguir el meu objectiu, enfocant a l’infinitContinua llegint “RETRAT”

PUC?

Poesia sense endreçar que bulls amb avidesa, deixa’m per un instant escriure’t a palpentes… Remullar-me entre el teu ventre amb versos com a xemeneies, submergir-me entre papers, accents i llengües… Però, com pot ser? et mirava però no et veia! és ara amb els dits descalços que dibuixo la teva  silueta. Poesia despentinada que dormsContinua llegint “PUC?”