CAVITAT DE BOCA

S’erosiona la teva cara de les ràfegues que duu el vent i és en aquest moment, és ara, que les teves faccions m’atrauen. La comissura et menjo amb la boca i em trago l’aire, a estones calent com el foc, de vegades fred com una roca. Llavis i llengua, escarpa i martell, per esculpir suaumentContinua llegint “CAVITAT DE BOCA”