VAIVÉ

Venim i marxem retrocedim i avancem amb un vaivé Res és estàtic ni el balancí solitari que era impuls i ara fre Tot es mou tothom l’univers es mou el fum l’aigua i el plom

ARA I AQUÍ

  Les branques ballen amb la música de la brisa i parpellegen les fulles al seu balanceig, la geografia canvia a cada nota i es transforma el bosc petit en cel immens. Una vibració que flota, un pessigolleig, una pau que no es demora, que es transforma en el meu present.    

CAVITAT DE BOCA

S’erosiona la teva cara de les ràfegues que duu el vent i és en aquest moment, és ara, que les teves faccions m’atrauen. La comissura et menjo amb la boca i em trago l’aire, a estones calent com el foc, de vegades fred com una roca. Llavis i llengua, escarpa i martell, per esculpir suaument