SEGUEIX-ME EL FIL

20160924_181921_v1

 

La tarda cau com la cendra,

dissimula la nit.

Quan el sol ja no fereix

un finíssim raig et travessa,

t’ho dic jo

que als peus d’aquest mur vaig créixer.

La tarda cau però no es trenca,

no plora el nen de pit.

Quan l’ombra ja no et segueix

els venedors de llum apareixen,

comença la nit

i el dia resta.

PONT I SEGUINT

20160410_180421_v1

 

Des d’aquell pont i final

va venir de tot,

per sort.

Van venir llargues converses

i silencis eterns,

plors i rialles,

pau i batalles,

penya-segats sense frens

i horitzons on ens trobàvem.

D’aquell pont escric de nou,

i ja fa molt de temps,

i no em cal arrencar al sol la llum

per recordar amb claredat

com l’amor em prengué.

JORNADA DE REFLEXIÓ

2015-05-03_11-03-11_v5

I el temps que s’allargava

com aquell solitari estel,

el sol amagat entre la nuvolada

i la sorra aixecant el seu particular vol,

amb gest rebel.

Aquell jorn que em convidava

a tocar amb els dits el cel,

i és quan sento com una fiblada

en trencar-se aquell fil que el manté.

Dolç viatge prenguera

i, d’un salt, es va fer etern…

estel que duies cabellera

ara danses sense govern.

OBRE’T

SANYO DIGITAL CAMERA

En una porta ja molt envellida

escric amb les ungles el teu nom,

i és la teva mà, com el pom,

la que em fa creuar el llindar

que em separa del teu interior.

Gemeguen les frontisses

en obrir-se de bat a bat les fulles

mentre els insectes fugen de la meva tímida invasió,

de la llum i els seus colors.

Només vull veure un instant el teu somriure,

escoltar la teva respiració mentre et pentines…

després tancaré la porta i farem l’amor.

I RES T’ATURA

????????????????????

I corres amb el triomf entre les mans

allargant les teves cames,

corres per les pàgines del teu llibre

sense agafar-te a les baranes,

escapant dels marges que no et fan lliure

si no esclau de línies ja traçades.

Corres pel plaer de córrer,

corres amb totes les teves ganes,

duus tatuat a la pell el vent

i tens l’embat de les onades.

Enllaç al poema “I res t’atura” musicat per Marcos Bosch. Des d’aquí el meu sincer agraïment.

https://www.dropbox.com/s/8nwkq8amhd1cja9/Res%20T%27atura_Alfons_Marcos-%2019%3A12%3A14%2019.50.mp3?dl=0

SI EM PREGUNTES

 

100_0058 - copia

 

El riu fa fressa al còrrer cap a la mar,

rodeja  l’arbre solitari

i l’empeny a deixar-se anar.

El riu no té pressa, és savi,

i amb unes fulles es conforma

com a testimoni del seu pas.

De les entranyes als oceans

arrossega la vida i la transforma,

i quan la foscor de la nit es projecta

són els estels el seu far.

Si em preguntes què m’enduria a una illa deserta

jo et contesto:

el que em portés la mar.