EM VOLS NU, AMB NÚVOLS

IMG-20171114-WA0022_v2

 

Amb la mirada perduda estava el cel

amb un coixí de núvols ajaguda ella sobre ell

nus

i fets un nus també

 

 

 

Anuncis

SEGUEIX-ME EL FIL

20160924_181921_v1

 

La tarda cau com la cendra,

dissimula la nit.

Quan el sol ja no fereix

un finíssim raig et travessa,

t’ho dic jo

que als peus d’aquest mur vaig créixer.

La tarda cau però no es trenca,

no plora el nen de pit.

Quan l’ombra ja no et segueix

els venedors de llum apareixen,

comença la nit

i el dia resta.

JORNADA DE REFLEXIÓ

2015-05-03_11-03-11_v5

I el temps que s’allargava

com aquell solitari estel,

el sol amagat entre la nuvolada

i la sorra aixecant el seu particular vol,

amb gest rebel.

Aquell jorn que em convidava

a tocar amb els dits el cel,

i és quan sento com una fiblada

en trencar-se aquell fil que el manté.

Dolç viatge prenguera

i, d’un salt, es va fer etern…

estel que duies cabellera

ara danses sense govern.

OBRE’T

SANYO DIGITAL CAMERA

En una porta ja molt envellida

escric amb les ungles el teu nom,

i és la teva mà, com el pom,

la que em fa creuar el llindar

que em separa del teu interior.

Gemeguen les frontisses

en obrir-se de bat a bat les fulles

mentre els insectes fugen de la meva tímida invasió,

de la llum i els seus colors.

Només vull veure un instant el teu somriure,

escoltar la teva respiració mentre et pentines…

després tancaré la porta i farem l’amor.

I RES T’ATURA

????????????????????

I corres amb el triomf entre les mans

allargant les teves cames,

corres per les pàgines del teu llibre

sense agafar-te a les baranes,

escapant dels marges que no et fan lliure

si no esclau de línies ja traçades.

Corres pel plaer de córrer,

corres amb totes les teves ganes,

duus tatuat a la pell el vent

i tens l’embat de les onades.

Enllaç al poema “I res t’atura” musicat per Marcos Bosch. Des d’aquí el meu sincer agraïment.

https://www.dropbox.com/s/8nwkq8amhd1cja9/Res%20T%27atura_Alfons_Marcos-%2019%3A12%3A14%2019.50.mp3?dl=0