CAUEN VERSOS

    

Cau el primer vers

mentre go-te-ja ja el segon

sobre aquest toll

en forma de poema.

Se’n riu de mi i riem junts,

de la pessigada d’una gota

quan rellisca.

Cau sigil·losament

mentre agafa embranzida,

acaricia els meus llavis

i desprès es precipita.

Cauen versos com a gotes de pluja,

el cel seré m’observa gelós

mentre passejo.

(Foto: Carles Giner)

jo2

Anuncis

FILS

Mirant enrere vaig desfilant,

triant el teixit d’un passat

amb noms, llocs i dates importants.

Estàs tu,

estic jo,

enfilant aquella plaça

on vàrem lligar dos mons.

Mirant enrere vaig cosint,

fil per randa,el nostre vestit.

Només la teva nuesa em dona abric,

i és el teu fil de veu que escolto quan miro enrere…

tot lliga, tot es vesteix de tu…

plac3a7a-portavella2

RETRAT

106_060522

Sense càmera intento fotografiar
aquest moment tant meu
i impossible d’emmarcar.
L’horitzó allà, anivellat i definit,
travessant olors de mar
i mirant-nos des de l’infinit…
La lluna aqui, creixent,
desitjant tocar l’horitzó
per tercer o quart intent.
Mentre la sorra els peus m’acull
intento captar el moment
per aconseguir el meu objectiu,
enfocant a l’infinit l’ull,
disparant mirades…
Sense càmera intento fotografiar
aquest moment tant meu
i impossible de revelar.

PAS A PAS

A 8 km. per hora camino pas a pas
sol i envoltat del sol
creuant edificis buits i apagats fanals,
desxifrant el meu destí
entre ones invisibles.
Com una formiga més camino pas a pas
silent envoltat de gent
observant l’opulència i la misèria
com es creuen davant meu
buscant cobertura o un tros de pa.
Som semblants que caminem pas a pas
com si res envoltats de tot i més
d’innecessari quan falta lo fonamental,
de por quan cal la ferma lluita
i fer un pas endavant.
A 8 km. per hora camino pas a pas
buscant envoltat de senyals
respostes a les meves preguntes.

dsc014402

JO SOL

Jo sol, amb la vida penjant d’una lletra, escric.

Escric a ningú… a mi.

No tinc forces, estic buit,

i com un envoltori de plàstic m’empeny el vent…

i em deixo xocar, alçar i caure a l’atzar.

L’esperança no es presenta a cap cita,

tampoc he quedat,

m’escapo per no veure’m

i trenco a còrrer!!

És un senyal, em dic,

però sense ella, hermética i lluny,

el sentit perd el seu sentit,

arriba el dolor precís i impecable…

Sense rumb ni mapa

passejo deixant cap petjada enrera,

només aquestes paraules que llegirà ningú…

jo, potser tú.

A543054_419530711397915_100000229702065_1617280_137902833_n2