PONT I FINAL

20150524_174101_v1

 

Passava per allà,

vés per on,

com si res…

i sense entrebancar-se

em digué el darrer vers,

no sé com…

si ho sabés!

Sí,

era un pont,

un pont teixit de branques

que cruixien amb ressò

i sense solfeig,

un pont i final

vacil·lant

i amb un suau balanceig

Anuncis

JORNADA DE REFLEXIÓ

2015-05-03_11-03-11_v5

I el temps que s’allargava

com aquell solitari estel,

el sol amagat entre la nuvolada

i la sorra aixecant el seu particular vol,

amb gest rebel.

Aquell jorn que em convidava

a tocar amb els dits el cel,

i és quan sento com una fiblada

en trencar-se aquell fil que el manté.

Dolç viatge prenguera

i, d’un salt, es va fer etern…

estel que duies cabellera

ara danses sense govern.

OBRE’T

SANYO DIGITAL CAMERA

En una porta ja molt envellida

escric amb les ungles el teu nom,

i és la teva mà, com el pom,

la que em fa creuar el llindar

que em separa del teu interior.

Gemeguen les frontisses

en obrir-se de bat a bat les fulles

mentre els insectes fugen de la meva tímida invasió,

de la llum i els seus colors.

Només vull veure un instant el teu somriure,

escoltar la teva respiració mentre et pentines…

després tancaré la porta i farem l’amor.

I RES T’ATURA

????????????????????

I corres amb el triomf entre les mans

allargant les teves cames,

corres per les pàgines del teu llibre

sense agafar-te a les baranes,

escapant dels marges que no et fan lliure

si no esclau de línies ja traçades.

Corres pel plaer de córrer,

corres amb totes les teves ganes,

duus tatuat a la pell el vent

i tens l’embat de les onades.

Enllaç al poema “I res t’atura” musicat per Marcos Bosch. Des d’aquí el meu sincer agraïment.

https://www.dropbox.com/s/8nwkq8amhd1cja9/Res%20T%27atura_Alfons_Marcos-%2019%3A12%3A14%2019.50.mp3?dl=0

SI EM PREGUNTES

 

100_0058 - copia

 

El riu fa fressa al còrrer cap a la mar,

rodeja  l’arbre solitari

i l’empeny a deixar-se anar.

El riu no té pressa, és savi,

i amb unes fulles es conforma

com a testimoni del seu pas.

De les entranyes als oceans

arrossega la vida i la transforma,

i quan la foscor de la nit es projecta

són els estels el seu far.

Si em preguntes què m’enduria a una illa deserta

jo et contesto:

el que em portés la mar.

 

NOIA AMB CAMINAR DE PLATJA

2014-08-18 19.01.18
Platja de Castelldefels

 

Noia amb caminar de platja,

que arrossega la sorra amb ànsia

i s’incrusta en el paisatge.

Noia que arrenca el vol,

que tria les coordenades del seu mapa

i tripula el seu viatge.

Noia de cabells al sol

amb sabor a aigua salada,

que deixa un solc enrere

i té somnis per mirada.

ARA I AQUÍ

IMG-20140819-WA0001
Passeig del Llac romàntic, monestir budista del Garraf

 

Les branques ballen amb la música de la brisa

i parpellegen les fulles al seu balanceig,

la geografia canvia a cada nota

i es transforma el bosc petit

en cel immens.

Una vibració que flota,

un pessigolleig,

una pau que no es demora,

que es transforma en el meu present.