A MADIBA

????????????????????

Fora de la nit que em cobreix,
negra com l’abisme de pol a pol,
agraeixo a qualsevol Déu que pogués existir
per la meva ànima inconquerible.
En les ferotges urpes de les circumstàncies
ni m’he lamentat ni he donat crits,
sota els cops de l’atzar
el meu cap sagna, però no s’inclina.
Més enllà d’aquest lloc d’ira i llàgrimes
és imminent l’horror de l’ombra,
i no obstant això l’amenaça dels anys
em troba i em trobarà sense por.
No importa com d’estreta sigui la porta,
quan carregada de càstigs la sentència,
sóc l’amo del meu destí:
sóc el capità de la meva ànima.

“INVICTUS” de William Ernest Henley

BLOG ME TENDER

???????????????????????????????
Salar de Atacama, Xile

Tinc fred, escalfa’m,

si tu, la de la riota,

no t’amaguis darrere les ulleres

que et sento,

una mica lluny,

però no sóc idiota.

Tinc fred, tremolo per veure’t,

no tindré prou amb unes hores,

així que agafa un vol

i vine prompte.

Aquí t’espero, tinc fred,

escalfa’m que sóc mar gelat

i tu la meva al·lota.

 

00:43 – 41° 23′ 17″ N, 2° 11′ 15″ E

SANYO DIGITAL CAMERA
Parc de la Ciutadella, Barcelona

Entre fanals de benvinguda

acomodo la meva espatlla,

un cop més.

al teu tronc de seda.

Venedors de llaunes em saluden

amb la mà lliure i cansada,

forta com res,

com la lluna plena.

Surten les rates i salten

cercant engrunes d’un passat,

d’un moment,

sempre la mateixa cadena.

Els ocells ja no canten,

observen endormiscats des de dalt

com passa el temps

una nit de tardor a la Ciutadella.

PROPERA ESTACIÓ

??????????????????????

                                                                                                                                                                                     A dalt d’un tren que ens porta lluny

una aturada s’agraeix,

cap a on anem depèn de cadascú

sense oblidar d’on vens.

I recolzada a la finestra

amb ulls marrons,

tot recordant aquests quinze anys

viatjant tots junts.

I recolzada a la finestra

d’un vagó

tot recordant aquests quinze anys…

Aniversaris i estacions,

uns que partiren no saps on,

maletes plenes de records,

coixins d’un viatge

sense retorn.

I recolzada a la finestra

amb ulls marrons,

tot recordant aquests quinze anys

viatjant tots junts.

I recolzada a la finestra

d’un vagó

tot recordant aquests quinze anys…

Dedicada a l’Ona. Música i lletra: Sito Rius