TOTS ELS DIES SÓN DIUMENGE

532696_419531171397869_1015527248_n2

Tinc un nen a dins,

la innocència duu barba de quatre dies

però és suau com un peluix

  i té gust al cotó de sucre de les fires.

Tinc un nen dormint,

i espero que obri els ulls aviat

doncs fa fred i vol ploure

i no porta abric.

Però prefereix somiar,

que el despertin el rebenta,

dibuixar amb el dit sobre un vidre entelat

i, amb l’alè,

esborrar l’empremta.

 

ENDAVANT LES ATXES!

533274_419530641397922_377087628_n - copia

A aquestes alçades i amb les línies traçades

la processó es porta per dins,

el guió està escrit si no bades

o el teu cos es faria bocins.

Amb el pas solemne i majestuós

l’habilitat és diabòlica

i avançant sense distreure el cos

l’arribada es fa pletòrica.

Com un ocell amb les ales esteses

aparegué la llum a l’horitzó

i, caminant,

fent e-qui-li-bris per no caure,

aconseguí tocar el sol.

DE BONA FUSTA

guit2

Passejo,

fent e-qui-li-bris,

sis camins entre fusta envarnissada

que em duen

amb notes amagades

una cançó que m’acompanya

… i t’abraço amb els dits!

Companya,

mai lluny i sempre afinada,

fem una volta

tot recordant amb estrofes

aquells parcs amb bancs

i arbres, amics,

dies,

ombres…

Et sé i saps

i m’agradaria saber més,

sóc com sóc i tu allà,

mai lluny i sempre afinada,

caminem de la mà

sis camins

entre fusta envarnissada.

 

CEL DE MAR

No saps on comença ni acaba aquest cel blau,

desapareix entre carreteres i turons

i es perd més enllà de la mirada.

Rajos de sol estenen les seves mans

i es col·len entre els núvols

tenyint-los d’un groc intens.

T’agradaria volar, suposo bé,

per arribar allà on les ones es trenquen

i el mar es distingeix blau com aquest cel.

522880_347724388620212_1973050133_n

ESQUERDA

Amb perfums de merda i enjaquetats

es passegen amb lluent calçat davant els pobres,

les tapes subvencionades pul·lulen sobre safates brillants

i em pregunto què faran amb les sobres.

Teles negres de teatre tapen defectes

mentre  l’aire calent escampa perfums de merda,

els polítics s’aturen amb pantalons ben rectes

envoltats de pedres antigues i una gran esquerda