ALS QUATRE VENTS

M’agrada el vent entre els cabells,

m’agrada el vent xocant una cara nua,

m’agrada quan juga amb indefenses fulles

i quan és capaç d’aixecar arbres tot d’una.

M’agrada el vent quant et despentina,

m’agrada el vent acariciant una tarda feixuga,

m’agrada que esclati contra les roques

fent forats com escultures.

Corre el vent a les cambres

tancant portes i finestrals,

passa fugaç com la vida,

trenca vidres per fer-los miralls.

M’agrada el vent entre els cabells,

m’agrada el vent xocant una cara nua.

 li-encanta-que-laire-el-pentini2

CAUEN VERSOS

    

Cau el primer vers

mentre go-te-ja ja el segon

sobre aquest toll

en forma de poema.

Se’n riu de mi i riem junts,

de la pessigada d’una gota

quan rellisca.

Cau sigil·losament

mentre agafa embranzida,

acaricia els meus llavis

i desprès es precipita.

Cauen versos com a gotes de pluja,

el cel seré m’observa gelós

mentre passejo.

(Foto: Carles Giner)

jo2

FILS

Mirant enrere vaig desfilant,

triant el teixit d’un passat

amb noms, llocs i dates importants.

Estàs tu,

estic jo,

enfilant aquella plaça

on vàrem lligar dos mons.

Mirant enrere vaig cosint,

fil per randa,el nostre vestit.

Només la teva nuesa em dona abric,

i és el teu fil de veu que escolto quan miro enrere…

tot lliga, tot es vesteix de tu…

plac3a7a-portavella2

RETRAT

106_060522

Sense càmera intento fotografiar
aquest moment tant meu
i impossible d’emmarcar.
L’horitzó allà, anivellat i definit,
travessant olors de mar
i mirant-nos des de l’infinit…
La lluna aqui, creixent,
desitjant tocar l’horitzó
per tercer o quart intent.
Mentre la sorra els peus m’acull
intento captar el moment
per aconseguir el meu objectiu,
enfocant a l’infinit l’ull,
disparant mirades…
Sense càmera intento fotografiar
aquest moment tant meu
i impossible de revelar.

PAS A PAS

A 8 km. per hora camino pas a pas
sol i envoltat del sol
creuant edificis buits i apagats fanals,
desxifrant el meu destí
entre ones invisibles.
Com una formiga més camino pas a pas
silent envoltat de gent
observant l’opulència i la misèria
com es creuen davant meu
buscant cobertura o un tros de pa.
Som semblants que caminem pas a pas
com si res envoltats de tot i més
d’innecessari quan falta lo fonamental,
de por quan cal la ferma lluita
i fer un pas endavant.
A 8 km. per hora camino pas a pas
buscant envoltat de senyals
respostes a les meves preguntes.

dsc014402

JO SOL

Jo sol, amb la vida penjant d’una lletra, escric.

Escric a ningú… a mi.

No tinc forces, estic buit,

i com un envoltori de plàstic m’empeny el vent…

i em deixo xocar, alçar i caure a l’atzar.

L’esperança no es presenta a cap cita,

tampoc he quedat,

m’escapo per no veure’m

i trenco a còrrer!!

És un senyal, em dic,

però sense ella, hermética i lluny,

el sentit perd el seu sentit,

arriba el dolor precís i impecable…

Sense rumb ni mapa

passejo deixant cap petjada enrera,

només aquestes paraules que llegirà ningú…

jo, potser tú.

A543054_419530711397915_100000229702065_1617280_137902833_n2

PUC?

dsc0150612

Poesia sense endreçar

que bulls amb avidesa,

deixa’m per un instant

escriure’t a palpentes…

Remullar-me entre el teu ventre

amb versos com a xemeneies,

submergir-me entre papers,

accents i llengües…

Però, com pot ser?

et mirava però no et veia!

és ara amb els dits descalços

que dibuixo la teva  silueta.

Poesia despentinada

que dorms amb ulls ben oberts,

deixa’m fins que aparegui l’alba

ser el teu poeta.