Petites boles de neu es desfan líquides
originant el seu curt camí al sol.
Sense brúixola saben d’on venen
i quin és el seu nord.
Minúscules gotes contemplen
l’univers que tenen al seu interior.
ALS QUATRE VENTS
M’agrada el vent entre els cabells,
m’agrada el vent xocant una cara nua,
m’agrada quan juga amb indefenses fulles
i quan és capaç d’aixecar arbres tot d’una.
M’agrada el vent quant et despentina,
m’agrada el vent acariciant una tarda feixuga,
m’agrada que esclati contra les roques
fent forats com escultures.
Corre el vent a les cambres
tancant portes i finestrals,
passa fugaç com la vida,
trenca vidres per fer-los miralls.
M’agrada el vent entre els cabells,
m’agrada el vent xocant una cara nua.
CAUEN VERSOS
Cau el primer vers
mentre go-te-ja ja el segon
sobre aquest toll
en forma de poema.
Se’n riu de mi i riem junts,
de la pessigada d’una gota
quan rellisca.
Cau sigil·losament
mentre agafa embranzida,
acaricia els meus llavis
i desprès es precipita.
Cauen versos com a gotes de pluja,
el cel seré m’observa gelós
mentre passejo.
(Foto: Carles Giner)
FILS
Mirant enrere vaig desfilant,
triant el teixit d’un passat
amb noms, llocs i dates importants.
Estàs tu,
estic jo,
enfilant aquella plaça
on vàrem lligar dos mons.
Mirant enrere vaig cosint,
fil per randa,el nostre vestit.
Només la teva nuesa em dona abric,
i és el teu fil de veu que escolto quan miro enrere…
tot lliga, tot es vesteix de tu…
COM LA MAR BATEGA
Prenc les paraules i amb elles escric
per poder-me sentir viu.
Traço escrits o dibuixo poemes
com la mar batega
o baixa un riu.
Són com onades trobant la fi,
com onades iniciant un cami,
ressonen amb escuma
la llibertat i el seu sentit
RETRAT
Sense càmera intento fotografiar
aquest moment tant meu
i impossible d’emmarcar.
L’horitzó allà, anivellat i definit,
travessant olors de mar
i mirant-nos des de l’infinit…
La lluna aqui, creixent,
desitjant tocar l’horitzó
per tercer o quart intent.
Mentre la sorra els peus m’acull
intento captar el moment
per aconseguir el meu objectiu,
enfocant a l’infinit l’ull,
disparant mirades…
Sense càmera intento fotografiar
aquest moment tant meu
i impossible de revelar.
PAS A PAS
A 8 km. per hora camino pas a pas
sol i envoltat del sol
creuant edificis buits i apagats fanals,
desxifrant el meu destí
entre ones invisibles.
Com una formiga més camino pas a pas
silent envoltat de gent
observant l’opulència i la misèria
com es creuen davant meu
buscant cobertura o un tros de pa.
Som semblants que caminem pas a pas
com si res envoltats de tot i més
d’innecessari quan falta lo fonamental,
de por quan cal la ferma lluita
i fer un pas endavant.
A 8 km. per hora camino pas a pas
buscant envoltat de senyals
respostes a les meves preguntes.
JO SOL
Jo sol, amb la vida penjant d’una lletra, escric.
Escric a ningú… a mi.
No tinc forces, estic buit,
i com un envoltori de plàstic m’empeny el vent…
i em deixo xocar, alçar i caure a l’atzar.
L’esperança no es presenta a cap cita,
tampoc he quedat,
m’escapo per no veure’m
i trenco a còrrer!!
És un senyal, em dic,
però sense ella, hermética i lluny,
el sentit perd el seu sentit,
arriba el dolor precís i impecable…
Sense rumb ni mapa
passejo deixant cap petjada enrera,
només aquestes paraules que llegirà ningú…
jo, potser tú.
REW
Records en una capsa,
detalls d’una conversa
antiga i propera,
vitralls de colors
girant com a miralls
balancejant-se en la memòria.
Les agulles d’un rellotge
apunten el temps
que fa que no et veig
i allà, borrosa la teva cara,
et miro tot recordant
cada plec.
PUC?
Poesia sense endreçar
que bulls amb avidesa,
deixa’m per un instant
escriure’t a palpentes…
Remullar-me entre el teu ventre
amb versos com a xemeneies,
submergir-me entre papers,
accents i llengües…
Però, com pot ser?
et mirava però no et veia!
és ara amb els dits descalços
que dibuixo la teva silueta.
Poesia despentinada
que dorms amb ulls ben oberts,
deixa’m fins que aparegui l’alba
ser el teu poeta.
